Durant les darreres setmanes no he escrit res com a acte de protesta contra el meu portàtil, que ha decidit que el disc dur s'havia de trencar. Tot perquè vaig mirar d'endollar a cegues el ratolí i li va donar per encaixar (és un port USB) a l'inrevés... el curtcircuit subsegüent s'ha carregat el disc dur. Ara he de viure d'un cutre Ubuntu Live CD que em permet tirar de memòria RAM.
Aquestes setmanes no he viscut gaires eròtiques aventures. Més aviat ha estat un període de consagració i acceptació de tot el que m'havia anat sorprenent i ja us havia comentat a les primeres entregues d'aquesta sèrie de baix pressupost. Poc a poc vas descobrint que et coneixes la ciutat i fins i tot em vaig sorprendre a mi mateix amb la sensació de que havia de 'marxar de casa' per anar cap al Prat d'aquí no res... El parc d'allà darrere que està molt bé per la tarda, el lidl que tanca a les 22h, la parada de metro que deixa una mica més lluny de casa però ofereix una tornada més bonica, la tenda de gelats artesanals, el bar de les caipirinhes... Et vas coneixent el lloc i al final gairebé sembla no tenir sentit que és possible que ja no hagis de necessitar mai més aquests petits detalls que semblen nimietats però són l'essència del dia a dia.
La fredor inicial - la fredor d'una ciutat desconeguda -, fredor de neu, fredor de glaç, s'ha vist substituida per una calidesa primaveral. El panorama dels carrers ara mateix és al·lucinant: pètals roses o blancs on abans hi havia branques esquelètiques, gespa d'un verd claríssim esquitxada de flors grogues i blanques on abans hi havia quatre herbots marronosos i moribunds... Hamburg es vesteix de gala per celebrar la primavera i començar el viatge cap a l'estiu; però jo he de marxar.
Moltes coses s'han fet i s'han desfet en aquests tres mesos. Sóc més jo que abans, més jo que mai. Més curtit i més pendejo. Hi havia deures que m'havia autoimposat i no he complert (com els d'alemany... glups) i hi havia coses que no m'esperava que passessin (lògicament) i n'he après bastant.
No és l'última actualització però gairebé.
