Sembla mentida però costa trobar un momentet per escriure!!
Avui us vull tornar a parlar de la vessant més gastronòmica de la meva estança teutònica. El dissabte passat vaig sortir de fiestaca, i bé, sobre això no cal donar detalls perquè ja sabeu com va (el que potser no us esperaríeu és escoltar 'papichulo' aquí). Total, a les 6 del matí què fan els hamburguesos i hamburgueses? Se'n van al llit? No, no se'n van al llit. Van a una xurreria? Quasi!! Però no, perquè aquí no n'hi ha. Els hamburguesos i hamburgueses se'n van al Fischmarkt, el mercat del peix.
És l'hora que és però està ple de gent, i no precisament venent peixos. Samarretes (la més popular la de Bud Spencer), xuminades vàries i alguna cosa per menjar (fruita, pastisseria, etc.). Vamos, un mercadillo en tota regla: una mena d'after mercantil pels que pensen que la nit encara no ha acabat i hi ha encara molt de peix per comprar. Jo, concretament, em vaig comprar un decebedor (insuls, vamos) entrepà de peix arrebossat (perquè malgrat tota l'oferta el més típic continua sent comprar peix) amb una salsa amb gust de maionesa amb algunes herbetes. Més endavant, però, vaig descobrir una mena de hall on fan concerts i històries fins ben entrat el matí. Un must see de Hamburg, aquest mercat.
La següent cosa alemanya que he menjat és arròs amb llet. Que l'arròs amb llet no és alemany? L'arròs amb llet com a plat principal del dinar, i no per postres, és molt alemany. Es veu que és una venerable tradició suïssa, que he decidit compartir amb certes persones del meu grup. Tot i que al meu paladar li ha semblat estrany i protestava mentre menjava, això s'ha quedat curt en comparació al mal de panxa que he tingut les següents dures hores.... i és que m'han fotut un bol amb uns 400 g d'arròs... ale, com que deu ser barato fotem-ne mig kilo. No m'ho he acabat, però igualment han sigut uns moments difícils. A més el servien amb una mena de confit de prunes o una cosa per l'estil... massa dolç per mi, no gràcies.
També hi havia avui a la cantina paella.... suposo que li deien així perquè l'arròs era groc. Però dir-li paella a un arròs groc submergit en un líquid que tenia tota la pinta de ser aigua bruta és jugar amb els meus sentiments.
Com que en trobo en territorio comanche pel que fa a tot el que té a veure amb el menjar, he decidit intentar una cosa. I encara que la intenció era bona, he estat més a prop del sacrilegi que no pas de l'èxit. Contempleu, el meu primer intent de fricandó!
Que no es veu res? Que es veu com groc? Ho se, i no penso fer res per arreglar-ho. Ale.
La qüestió és que a part de falta de talent i d'experiència, el bon Petri no tenia mà de morter amb ho qual la picada que havia de dur el fricandó s'ha vist reduïda a trossos de fruïts secs i altres coses surant per entre la carn i els bolets....
I bueno, el més terrible van ser les 3 hores que vaig trigar a fer-ho tot.... i l'hora que em va portar netejar una mena de capa de carbó que es va fer a la cassola. Mentre cuinava jo anava sentint una mena d'olor de cremat molt estranya, i no sabia què podia ser perquè que se't cremi una cosa que té tant de suc doncs ve a ser raro... però resulta que la farina que enfarinava la vedella ha decidit emigrar al font de la cassola per fer el que us he explicat, una capa de 2 mm de sucarramenta. En fi.... A partir d'ara quan la mama em faci fricandó m'ho miraré amb uns altres ulls, uns de més agraïts per ser exactes.
