Aquí tenen invents culinaris molt extravagants. Si en alguna cosa ens posem d'acord tots els estrangers sobre Alemanya és en el que fa a aquestes delicatessen germàniques: no valen res. Jo les estic classificant per colors. De moment ja tinc ben identificades la yellow thing i la red thing.
La yellow thing és una mena de pasta que venen amb el mateix tipus d'envoltori amb el que es sol vendre la pasta de dents. En la seva textura recorda de fet a la pasta de dents, però quan alegrement un innocent estranger se'n fica una miqueta a la boca descobreix que el gust recorda desgraciadament moltíssim al wasabi japonés.
La red thing és una mena de delícia d'origen turc: una espècie de gelatina vermellosa molt rígida amb tot de fruits secs per dins. Quan la mossegues descobreixes que quan de vegades en el passat has dit les paraules 'massa dolç' en realitat no podies estar parlant seriosament. Em vaig comprar 150 g d'aquesta cosa (3€) per berenar i vaig decidir regalar-ne 125 als italians que venien amb mi.
El que us he posat a la foto de més amunt és el que es pot veure des de la finestra de la meva habitació. Dóna al carrer i com veieu les vistes no estan malament, és un carrer normalet dins d'un barri normalet. La que us poso a continuació vindria a ser el pati interior del meu edifici. Vosaltres no ho podeu sentir però ara mateix està ple de nens jugant a la neu i se sent com riuen tota l'estona, donen ganes de cantar cançons de Nadal.
També us volia ensenyar una ampolla de vi molt especial: l'altre dia el bueno de'n Petri em va convidar a beure una mica de vi amb ell. A part de que ens vam polir l'ampolla entre els dos, he de dir que era un vi blanc del seu poble natal i era molt bo. Em va cridar l'atenció especialment el fet de que el tap fos de vidre, cosa que no havia vist mai.
Em va estar ensenyat una mena de carpeta enorme en la que guardava dibuixos que ell mateix havia fet: va viatjar per tota Catalunya buscant art romànic i llocs pintorescos i fent-ne dibuixos (és arquitecte) durant els vuitanta i els noranta. Besalú, Cardona, Tarragona, Barcelona.... algun més i mil poblets petits que no coneixia. Aquest bon home s'ha patejat cada racó d'Europa de nord a sud i d'est a oest.
Com podeu observar a la foto, són les 12 del migdia però encara vaig amb pijama: com ha de ser!
El que sigui!!! :)
ResponderEliminarM'ha encantat la teva classificació cromàtica XD
Aix cosinet!!!!! Espero que en un moment que pogueu li facis tastar alguns dels nous vins de l'empordà i el tio quedarà encantat i tu també!!!!
ResponderEliminarPetonarros enormes!!!!
wowooo en Tete es posa melangiós amb la neu, jo l'altre dia vaig sortir a passejar amb el Kaos i em vaig haver de treure la jaqueta pq feia tanta calor que suava com una porca :'(
ResponderEliminarAlgun dia en comptes de postejar-te li enviaré un fax al Petri (Y)
yo también quiero nieve :(
ResponderEliminarI els retrassats com ets miraven?
ResponderEliminarHi trobo un paral·lelisme amb Hesse...
ResponderEliminarjajajajaj q bo Marc t'imagino allà saltant sota la neu i em descollono, jajajaj
ResponderEliminarI lo del menjar m'ha fet tanta gracia q li he llegit a l'Elvira i tot i tb ha rigut.
Jo estic histèrica ja pq aq setmana sembla q tot surt malament, aixì si menys mal q sóc ràpida reaccionant i poc a poc ho vaig solucionant però tot just la setamana q marxo no calia q hi haguessin tants imprevistos, no? En fin q sóc gafe...
muaaaaaaaaaaaaaaaaaaa