Der weisse Schnee

Ahir tornava cap a casa i va començar a ploure. Em vaig fixar en com la pluja anava esquitxant els cotxes i de sobte em vaig a donar que tots els cotxes tenien una mena de capa de pols per sobre.... llavors vaig ser conscient que el que em queia a sobre era neu! Digueu-me tonto però em vaig emocionar molt perquè no recordo cap altra vegada que anés pel carrer i comencés a nevar de sobte. Així que anava tot content fent saltets, agafant miquetes de neu i tirant-les contra les faroles... la gent em mirava com si fos un nen... els nens em miraven com si fos retrassat.

Aquí tenen invents culinaris molt extravagants. Si en alguna cosa ens posem d'acord tots els estrangers sobre Alemanya és en el que fa a aquestes delicatessen germàniques: no valen res. Jo les estic classificant per colors. De moment ja tinc ben identificades la yellow thing i la red thing. 

La yellow thing és una mena de pasta que venen amb el mateix tipus d'envoltori amb el que es sol vendre la pasta de dents. En la seva textura recorda de fet a la pasta de dents, però quan alegrement un innocent estranger se'n fica una miqueta a la boca descobreix que el gust recorda desgraciadament moltíssim al wasabi japonés. 

La red thing és una mena de delícia d'origen turc: una espècie de gelatina vermellosa molt rígida amb tot de fruits secs per dins. Quan la mossegues descobreixes que quan de vegades en el passat has dit les paraules 'massa dolç' en realitat no podies estar parlant seriosament. Em vaig comprar 150 g d'aquesta cosa (3€) per berenar i vaig decidir regalar-ne 125 als italians que venien amb mi.

El que us he posat a la foto de més amunt és el que es pot veure des de la finestra de la meva habitació. Dóna al carrer i com veieu les vistes no estan malament, és un carrer normalet dins d'un barri normalet. La que us poso a continuació vindria  a ser el pati interior del meu edifici. Vosaltres no ho podeu sentir però ara mateix està ple de nens jugant a la neu i se sent com riuen tota l'estona, donen ganes de cantar cançons de Nadal.

També us volia ensenyar una ampolla de vi molt especial: l'altre dia el bueno de'n Petri em va convidar a beure una mica de vi amb ell. A part de que ens vam polir l'ampolla entre els dos, he de dir que era un vi blanc del seu poble natal i era molt bo. Em va cridar l'atenció especialment el fet de que el tap fos de vidre, cosa que no havia vist mai.

Em va estar ensenyat una mena de carpeta enorme en la que guardava dibuixos que ell mateix havia fet: va viatjar per tota Catalunya buscant art romànic i llocs pintorescos i fent-ne dibuixos (és arquitecte) durant els vuitanta i els noranta. Besalú, Cardona, Tarragona, Barcelona.... algun més i mil poblets petits que no coneixia. Aquest bon home s'ha patejat cada racó d'Europa de nord a sud i d'est a oest.

Com podeu observar a la foto, són les 12 del migdia però encara vaig amb pijama: com ha de ser!

Moltes gràcies pels vostres comentaris!! Em poso molt content quan algú em posa el que sigui!

I de casa nostra, la millor caspa

Difícilment deixaré mai de sorprendre'm en aquesta ciutat. Sembla que la globalització ho havia d'homogenitzar tot i potser amb el temps ho acabarà fent, però ara per ara... hi ha tot de petits detalls que em deixen amb la boca oberta.

Per exemple, a casa tenim el costum de pensar que la T-10 és un timo i que els preus dels autobusos són desorbitats, però aquí estic pagant a 1.80 el viatge senzill per un camí de deu minuts (dues parades més enllà ja costa 2.80. Aquí li has de dir al conductor on vas per a que et cobri) i la T-mes em penso que costa 50 euros si no vaig errat... si ho estic és que costa més de 90!!! He de mirar les zones i tal.

Després estan els vàters alemanys, que penso que estan passats de moda però encara es veuen, en el que hi ha una mena de foradet per tal d'emmagatzemar el més.... diguem.... substanciós que se li pot aportar a un lavabo. Ecs.

Avui m'he quedat amb dos pams de nas quan, després d'una conferència, el moderador ha fet el típic 'agraïm al conferenciant' i mentre jo estava començant a aplaudir de manera totalment sincronitzada i interioritzada s'han posat a donar cops amb els artells a la taula (els artells són els nudillos, i sí, ho he buscat ara a internet). Com qui pica una porta. Jo he mirat a l'ucraïnès del costat que també es nou (el meu company de despatx i involuntari oracle per tot el que es refereix a Linux, en Zoltan) i m'ha fet un 'no' amb el cap com dient 'tooodos locos'.

Quina va ser també la meva sorpresa quan vaig descobrir que si volia menjar fruites i verdures hauria de ser a costa de deixar-m'hi una pasta. Els pebrots, les taronges,... tot caríssim!! més de dos euros em costen dos pebrots dels collons (capteu la redundància?) i tres taronges algo així també... qui ho havia de dir. El que em salva el dia és que hi ha vins de la rioja dolentets a preus desorbitadets (2 euros per un vi de sobretaula malote) que encara em salven els sopars. Aquí ho fàcil és alimentar-se a base de Wurst, és a dir, salsitxes. Intento per tots els mitjans no caure en la tentació.... són tan barates i te les pots menjar tan crues.... però la veritat és que tot té un límit. L'altre dia vaig cometre l'error de pensar que si comprava el peix més barat del món podia ser també el millor... va resultar que mig kilo de peix congelat per 4 euros era massa maco per ser veritat, i vaig acabar amb una mena de filet mig destrossat - mig enganxat a la paella que no feia gust de res per sopar. Ara a veure qui té collons de gastar el que queda un altre dia. Res, aquí vas a base de salsitxes, patates i cervesa. Això sí: menú universitari menys de 3 euros, i al DESY (on jo estic fent l'estada) per menys de 5....

Bueno us deixo el detall gràfic que dóna nom a l'entrada: no vaig poder evitar comprar aquesta ampolla de vi després d'estar rient durant un quart d'hora al supermercat. La gent em mirava com si fos boig, encara no se si és perquè ho estava o perquè ells no ho havien pillat.

Al darrere:
BARCELIÑO,

Benvinguts a Barcelona!
That's how Catalans say Welcome to Barcelona, the home of Barceliño. The wine is typical of the Catalan lifestyle, well balanced yet with a real sense of fun. In our winery, around 40 km southwest of the Catalan capital, we age the wine a minimum of 3 monts in American oak. It goes well with meat, pasta or cheese, but of course it is perfect for a Catalan evening with lots of tasty tapas.

Ja ho veieu, el típic vi de Barcelona.

Mis viejos huesos

Ja tinc un lloc on dormir, és on deixo reposar cada nit mis viejos huesos.

Visc a un entranyable carrer dins un entranyable barri anomenat Ottensen. El carrer sóc incapaç de recordar-lo més enllà de dos segons, però el número és el 14 que és un número excel·lent. Té la seva gràcia perquè les dues úniques persones que conec que han buscat pis recentment també han anat a parar al número 14, però d'un altre carrer.

Visc amb un home gran que es diu Petri, a casa seva. Es dedica a enviar fax tot el dia i va amb un monopatí. No, no és veritat, evidentment. És arquitecte i bàsicament toca la viola sempre que pot perquè li encanta, suposo. Jo estic a una habitació de la casa que és força gran i maca (Foto al canto). Compartim tota la resta d'espais i per practicar el meu alemany, sí, parlem sempre en anglès.

La vida aquí és de moment força entretinguda perquè tot el que faig és nou: vaig al nou supermercat, compro la nova carn, agafo el nou autobús, parlo amb els nous companys de la feina, conec nova gent... suposo que en algun moment m'embargarà ni que sigui un mínim sentiment de rutina que, tot i que cansina, sempre té un punt de tranquil·litzadora.

Pues eso. Tinc la intenció els vinents dies d'anar-vos explicant cada innecessari detall del meu dia a dia, així que prepareu-vos, oh inexistent audiència.